diumenge, 31 de gener de 2010

Pa de xapata integral

Avui us proposo de fer un pa de xapata integral, que és un dels meus preferits.
Una de les característiques de la xapata, és que és una massa molt més hidratada del que és habitual en altres tipus de pa. Normalment treballem amb un 60 o 63% d'aigua respecte del pes total de la farina utilitzada. En aquest cas arribarem a un 80% d'aigua, per tant treballarem amb una massa molt més enganxosa i delicada.
Per fer un parell de xapates d'uns 400 grs. cada una, necessitarem:
- 500 grs. de farina de força.
- 100 grs. de farina de sègol integral.
- 50 grs. d'oli d'oliva.
- 15 grs. de sal.
- 25 grs. de llevat premsat o de forner.
- 480 grs. d'aigua.
Posarem tots els ingredients en un bol, excepte l'aigua, que anirem afegint poc a poc. Amassem fins aconseguir que ens quedi una massa elàstica. Veureu que costa bastant degut a l'alt nivell d'hidratació de la massa.
Quan tingueu la massa a punt, poseu-la en un recipient (plà, si és possible) amb abundant farina en el fons, per evitar que la massa se'ns enganxi excessivament, i la tapem amb un drap. La deixem reposar com a mínim una hora. Ens interessa que dobli el seu volum.
Un cop fermentada, aboquem la massa del bol sobre el tauler ben enfarinat, mirant de no aixafar-la gaire per no desgasificar-la. Estirem una mica la massa ficant les mans per sota fins assolir un gruix d'un parell de cms. Tallem la massa en rectangles amb un tallant ben esmolat i la posem en una safata de forn tapada amb un drap a reposar uns 30 minuts més.
Posem el forn a 200º i les coem uns 45 minuts.

dimarts, 26 de gener de 2010

Fira de la Candelera


Com cada any, el primer dissabte i diumenge de febrer, se celebra la 159ª edició de la Fira de la Candelera, una de les més antigues i populars del nostre pais.
Aquí hi podreu trobar una de les mostres agrícoles, industrials, comercials, lúdiques i culturals més arrelades a la comarca i al nostre país. Com és evident, hi esteu tots convidats. Us hi esperem!!!

dissabte, 23 de gener de 2010

Empanada

El divendres per sopar, ens va venir de gust fer una empanada. Com va ser una mica pensat i fet, la vam fer senzilleta. Ara us explico com la podeu fer:

Pel farcit, fem un sofregit de ceba i tomàquet, amb pebrot vermell. Quan ja és gaire bé a punt, li afegim tonyina en conserva, perquè agafi el gust del sofregit. A part, també preparam 4 ous durs, i unes sardinetes de llauna per completar el faciment.

Pel que fa a la massa, necessitem:
- 200 grs. de farina
- 50 grs. d'aigua
- 50 grs. de mantega
- 20 grs. d'oli (dues cullerades soperes)
- 1 ou
- 1 culleradeta de cafè de sal
- 1 cullerada sopera de ví blanc (opcional)

Barregem tots els ingredients en un bol, fins aconseguir una massa homogènia. Deixem reposar uns deu minuts, i dividim la massa en dues parts iguals.
Estirem cada una de les parts amb el corró, que quedi amb poc gruix. Posem una de les parts en una safata amb paper de forn a sota, i procedim a cubrir-la amb el farcit de tonyina, tot ben repartit. Afegim els ous tallats a rodanxes i les sardinetes per sobre.
Tapem amb l'altre mitat de massa, que ens cobreixi tot el farcit, i fem uns plecs entre les dues parts de massa per segellar. Punxem la tapa amb una forquilla, perquè surti el vapor de dintre i no ens pugi molt la massa. Finalment, pintem la superficie amb ou batut i enfornem a 200º uns 30 minuts.

Aquí en teniu el resultat. Estava realment bona. Per sort, em surten millor les empanades que les fotos. Miraré de millorar amb un curset accelerat de fotografía.

Pa rodó


Després d'anar fent algunes probes més, amb resultats similars al primer, vaig seguir llegint moltes receptes i maneres de fer el pa. Aquest n'és el resultat. Ja començava a millorar una mica, tot i estar lluny d'un veritable pa de fleca. Per aquella època, ja començava a treballar amb farines diferents: de força, semi força i panificable. La recepta que us poso a continuació la vaig fer amb farina panificable, però podeu usar una qualsevol del súper, de moment.
Vaig utilitzar aquests ingredients:
- 500 grs. de farina panificable
- 300 grs. d'aigua (que no sigui massa freda, però mai calenta, que ens mataría el llevat)
- 25 grs. de llevat premsat (com el del Mercadona, per exemple)
- 10 grs. de sal.
Poseu la farina en un bol, amb la sal i l'aigua. Comenceu a amassar-ho tot amb les mans. Al principi és una mica enganxós, però a mida que es van integrant els ingredients, ja no ho és tant. Ara, hi poseu el llevat, i seguiu amassant fins que quedi una massa llisa, suau i elàstica.
Deixe'm reposar la massa tapada amb un drap, en un lloc sense corrents d'aire durant un mínim de 30 minuts. Passat aquest temps, bolegem la massa, intentant donar una forma rodona al pà, i el deixem reposar uns tres quarts d'hora més, fins que dobli el seu volum aproximadament.
Escalfem el forn a 220º. Posem el pa en una safata, i amb una gillette o un cutter fem uns talls al pa, amb compte de no desgasificar-lo, és a dir, sense apretar-lo. Posem la safata dins el forn, i el coem a uns 195º durant 60 minuts. Els temps de cocció poden dependre del tipus de cada forn. Jo en el meu forn l'he arribat a deixar fins a 75 minuts, perquè em quedi ben cuit.
Espero surti un pa ben bò.

dilluns, 18 de gener de 2010

El meu primer pa


Doncs si, us parlaré del meu primer pa. Jo de ben petit ja havia fet panets i alguna coca amb la meva àvia, però des de llavors que no havia fet res més. Un dia pensant en tots aquells temps, se'm va ficar al cap de fer alguna coca com quan era petit. Però la veritat és que no me'n recordava de res de les receptes ni de quins ingredients em calíen. O sigui que vaig començar a buscar per internet, I vet aquí, que de cop i volta, tot un món de receptes de pans, de coques, i de moltes altres coses, s'obría davant meu. Així, que sense pensar-m'hi gaire, vaig trobar una recepta senzilleta, i directe a comprar els ingredients necessaris i cap a la cuina a fer-la. El resultat, com podeu veure, no va ser precisament brillant, tot i que el pa era comestible, això si. De fet, a casa el vam trobar boníssim.
A partir d'aquell dia, i picat en l'amor propi per intentar millorar aquell primer pa, em vaig llençar més seriosament a investigar tot el que tenía que veure amb el fet de fer un bon pa. I aquí és on comencen els problemes pels que no sabem fer alguna cosa: per internet podem trobar la manera de fer-la, però no una, sino milers i milers de maneres i d'explicacions diverses, és a dir, un caos total. No saps si aprèns una cosa o si la fas malament, perquè uns et diuen fes-ho així, i i els altre et diuen fes-ho aixà. De fet, quan més webs trobava i més articles llegía, més embolic em feia, però la moral seguía intacta per arribar a fer un pa decent.
No us explicaré tota la seqüència de pans que van venir després del primer, per no fer-me massa pesat, però si que és cert, que a pesar de tot el garbuix d'informacions que voltava pel meu cap, a cada nou pa que feia, alguna coseta anava millorant. Tot i que també, de tant en tant, hi havia alguna ensopegada en forma de pa una mica extrany i imprevist.
La conclusió de tot això, és que gràcies a totes i cada una de les informacions rebudes, i de vegades també amb una mica de sentit comú, vaig anar millorant bastant en l'elaboració dels meus pans.
Espero que en aquest blog, els no iniciats en el món del pa, trobeu alguna cosa que us pugui ajudar i animar per fer les vostres primeres peces de pa. Veureu que no és fàcil, però tampoc tan dificil com pot semblar. Amb farina, aigua, llevat i una mica de sal, es poden fer coses realment fantàstiques.

diumenge, 17 de gener de 2010

Hola a tots.

Després d'estar molt de temps donant voltes al tema, per fí m'he decidit a fer aquest blog. Sóc un gran aficionat a la cuina en general i sobretot al pa, i des de fa un cert temps, també a fer-lo.
Penso que hi ha moltes persones que poden estar interessades a fer pa, i no saben com fer-ho, de la mateixa manera que em va passar a mi en el seu moment. Potser a Ets un tros de pa, trobareu l'inspiració necessària per donar els vostres primers passos dins del món del pa.
Aquí hi podreu trobar les meves petites experiències culinàries, els pans que faig a casa i les coses que he anat aprenent dins d'un obrador, a més de moltes coses que em passin pel cap, naturalment. També hi trobareu les receptes per fer pa i d'altres delícies que cada dia veiem en una fleca.
Espero que amb Ets un tros de pa, al menys algú pugui aprendre alguna cosa, i jo també pugui ampliar els meus coneixements amb la vostra col-laboració.
Moltes gràcies.